Una visió del temps que pot venir

Publicado en el diario Som Granollers el 08.04.21

És ben probable que la incertesa del futur ens permeti viure. Tot i que sovint es presenta com un mal de cap. Qui voldria viure el que ja està escrit? El temps Post-Covid és un espai tan incert com qualsevol altre ho ha estat abans, però la magnitud del que estem vivint ens convida a pensar que “per força”, ens espera quelcom ben diferent.

El futur no s’enlaira des del “no res”. El futur s’escriu pas a pas, amb el camí que fem ara, en el present. Què tenim ara? El món està fent un pas enrere, no sembla que estigui massa interessant ni en allò universal ni tampoc en la Humanitat. Torna  amb força allò “del meu país i els meus per davant” (Bolsonaro, Trump, Putin, Le Pen, Jhonson, Salvini i alguns més) L’economia seguirà aquesta tendència. Una qüestió positiva pot ser que ja no valdrà tant allò de produir on sigui mentre sigui més barato.

El món s’encongeix, menys mon, més pàtria. L’economia farà el mateix. Ara bé, alguna que altra paradoxa és damunt la taula. Un món més petit tendeix a valorar la proximitat i al mateix temps la proximitat és un requeriment de l’ecologia. Serà la lluita contra el canvi climàtic la que invertirà el moviment actual del món. No cal haver llegit cap revista científica per tenir clar que “ningú es salvarà sol”. Quan, falten uns 20 anys, sigui més que evident que és així. Les “pàtries”  saltaran pels aires, i el món tornarà a estar interessar en allò “d’una sola Humanitat”.

Encara que no serà tan fàcil ni tan directe. Veurem força experiments pel camí, i en aquest sentit resulta força recomanable una revisió de la pel·lícula Elysium. Perquè en això, o variants d’això, és en el que estan pensant alguns rics, molt rics, de la mà de l’idea de que la Terra ja està  perduda, que no val la pena fer res per ella.

Tot plegat, ara i en els propers anys és molt millor noticia dependre de la industria que no pas del turisme. Com el Vallès Oriental. Cal aprofitar per mirar de fer coses ací i ara que potser s’estaven fent fora. La Cambra de Comerç, al 2017, va afirmar que el Vallès Oriental era la comarca més exportadora de Barcelona. Doncs mentre que la ma dreta sap redescobrir mercats propers, la ma esquerra, ben al compàs, por continuar insistint en l’exportació. I les dues juntes, en qualsevol cas, apostar per l’Economia Circular, que no és pas cap moda.

Tot plegat, ara tenim més oportunitats dins de les que hi havia abans, i fora continuen estant. El món, per imperatiu de supervivència, acabarà sent molt més obert i unit del que ara ens podem imaginar. Ho serà “a desgrat de l’etzibada” que deia el mestre Puyal.

Marià Moreno

Soci-Gerent d’Integral

2021 – Una visió del temps que pot venir _ Marià Moreno – somGranollers